Doncs be, finalment aquest serà el meu projecte final. He anat fent evolucionar l'esboç que havia fet anteriorment i he arribat aquí. M'he tenyit la pell de verd, aprofitant la textura d'una pell de granota que tenia, el cabell és un canyissar, i m'he possat un jersey fet amb branques de tamariu. Totes les imatges que he utilitzat per a la creació de les textures son de creació pròpia, i totes tenen una relació, la ribera. Per últim, em vaig voler integrar en l'entorn, i per això em vaig possar un fons verd, que a més està situat prop d'una riera.
Les noves tecnologies porten associats noves professions, o nous experts. Un cas d'això son el hackers. Els Hackers son persones amb coneixements molt avançats d'informàtica. Son persones que generalment volen arribar més enllà del que la informàtica ens aporta a nivell d'usuari. Per aquest motiu se'ls acostuma a relacionar amb el sistema operatiu Linux, i amb els software lliure, ja que son plataformes que permeten una exploració màxima de noves possibilitats, a diferència dels sistemes basats en Windows o Machintosh, que estan totalment tancats.
El nom de Hacker però, ha estat mal vist popularment, ja que se l'associa amb una altre tipus d'expert, el Cracker. Així com el Hacker, té com a principal ojbectiu ajudar a fer evolucionar la tecnología, el Cracker té uns altres objectius més maleficiosos. No es pot dir que el Cracker pretengui carregar-se la tecnología, sinó que simplement, vol anar més enllà amb uns fins maleficiosos. Està clar però, que per ser un bon Cracker, abans s'ha de ser un bon Hacker, ja que no es pot "trencar" una tecnología basada en la informàtica, sense coneixer-la. Una mostra d'això és que eb algunes ocasions, quan un Cracker ha aconseguit entrar en un banc o entitat important, s'ha acabat convertint en el desenvolupador del sistema de seguretat de l'entitat.
Crec qeu és interessant intentar anar més enllà de les fronteres que se'ns imposa, sempre i quant això no comporti el mal per unes altres persones. No crec que el Cracker hagui de ser sempre dolent. Malgrat que un Cracker pugui entrar en un banc a través de la xarxa i extreure'n dades importants, o que per exemple es vulgui aconseguir "creckejar" les claus WEP del Wi-Fi. Tot això ajuda a desenvolupar la informàtica i les tecnologies, ja que obliguen a fer-ne de més segures. Per altra banda, sense els Crackers, que aconsegueixen desbloquejar programes de pagament per tal que els poguem utilitzar sense pagar, estic completament segur que la informàtica no hagués pogut avançar com ho ha fet, ja que la majoria de programes tenen un preu prohibitiu per a la majoria de la població.
Recomano que visiteu astalavista.com, un portal molt important que tracta la seguretat informàtica al mateix temps que ens diu com volnerar-la.
Segurament que tots hem pensat alguna vegada en poder-nos transportar a un altre lloc, llunyà, però sense tenir que agafar el cotxe, ni el tren, ni l'avió. Doncs això és el que preten la tele-presència. Aquesta tecnologia preten apropar dues persones que estan lluny geogràficament, i fer que tinguin la sensació de trobar-se allà mateix. No vol ser una experiència virtual, sinó que es vol apropar al màxim a la realitat.Aquesta tecnología és realment interessant, un somni per molts, però continuarà sent un somni per la majoria, ja que economicament és practicament inavastable. Com sol passar amb moltes teconologies, es convertirà en una teconologia per a privilegiats.
Podria semblar que hauria de ser un dret, més que un privilegi, però no es pot tenir tot. Haurem d'esperar doncs, a que se'n pugui avaratir el cost. Potser els nostres nets tindran una major part d'experiències sense sortir de casa? Potser l'escola, o la consulta mèdica, es traslladaran a casa mitjançant experiències de teletransport?
L'art robòtic té principalment tres basants. La primera fa referència a la creació de criatures electrònics, la segona a la creació de criatures que combinen l'electrònica amb components orgànics (els cyborgs) i la tercera fa referència a la projecció remota d'un ésser humà (telepresència).
La utilització de la robòtica en les creacions artístiques, és realment interessant, ja que s'explora un camp que desperta curiositat. Fins a quin pot poden arribar a ser automates les màquines? El problema però, és que alguns artístes van més enllà en l'exploració d'aquest sistema, fins al punt que a l'hora de voler explorar la combinació de l'electrònica amb components orgànics, siguin capaços d'annexionar-se components informàtics al seu propi cos. Crec que és interessant explorar, però fins a cert punt ja ronda la bojeria.
El nostre grup, format per Lluis Cruz, Xisco Martorell i jo mateix (en Xisco no hi era present per problemes de transport, però ha col·laborat en la seva preparació), ens ha tocat fer l'exposició sobre una nova forma de videojocs, més artística, però també amb un caràcter més educatiu, que va més enllà de la simple jugabilitat.
Desprès d'haver fet la nostra "investigació" sobre el tema, hem arribat a la conclusió que les idees que hi ha en aquest camp son bones, però tenen macances, i algunes d'importants. És molt maco fer un videojoc sobre el sida, destinat a les poblacions africanes, i també està molt be que aquest joc s'hagui traduit al souahili, perquè aquestes poblacions el puguin entendre. Però aquest joc te un problema molt gran, i és que les poblacions a les que està destinat, amb prou feines tenen un sol ordinador a cada poble.
Per tant, creiem que està molt be que es busquin noves finalitats per als videojocs, però s'ha d'anar molt en compte com es presenta, o en tot cas fer front primer a un problema de base, com és el suministrament d'ordinadors. El videojoc abans esmentat el publica una organització no governamental a la seva pàgina web, i pot arribar a semblar que se'n enfoten d'aquesta gent.
He decidit canviar el projecte, i no convertir-me en un negre africà. He estat explorant, i he trobat interessant la idea de crear una simbiosi entre home i natura.
En aquet primer esboç he convertit el meu cabell en una muntanya (concretament el Montgrí), i m'he tenyit la pell de gris, per semblar una mica el color de la pedra. Per altra banda m'he fet una jaqueta mijtjançant un prat, i una camisa a partir d'un canyissar. Evidentment és nomès un esboç, però per aquí van els trets.
Entenem per realitat virtual com una forma d'expressió que mitjançant una tecnologia específica, ens permet interactuar amb un mon virtual. Quan entra en una experiència de realitat virtual, pot fer accions tal qual com a la vida real, però en un mon que realment no existeix. Hi poden haver fins hi tot experiències de sexe virtual, sentir el mateix plaer, però no haver estat amb cap persona real. La realitat virtual, per l'artista, és una forma d'explorar nous mons més enllà de la realitat. Això mateix és el que es vol aconseguir amb el 3D. Les animacions en tres dimensions, que es porten a terme sobretot amb els videjocs, son una forma també de crear nous mons virtuals.
Realitat virtual i 3D tenen una mateixa finalitat, portar a l'espectador o usuari a un mon virtual. La diferència però, està en què la primera ho preten fer a partir d'una inmersió màxima de l'usuari, i fer-lo creure que està en un mon real. Al 3D en canvi, tot i que en un principi també busca una semblança al màxim amb la realitat, crec que hauria de tendir a explorar noves possibilitats, i crear nous mons, completament diferents a la realitat.Especialment interessant és l'experiència amb 3D que suposa la nova consola de Nintendo, la Wii, ja que es desmarca completament de la resta de consoles amb un nou concepte, que no pretén simular la realitat, sinó portar al jugador a un alter mon virtual. Tot i que es permet configurar el jugador mitjançant un avatar, que es pot semblar més o menys a tu, aquest no vol en cap cas simular una persona real, ja que ni tan sols les proporcions son les d'un ésser humà.
Amb l'aparició d'internet, van sorgir una serie d'artistes que creaven obres fetes exclusivament amb i/o per a internet. Son obres que generalment no et pots descarregar, ni tan sols pots obtenirne una copia. És una forma d'exploració del limits del mitjà.
Aquestes obres segurament no arriben tampoc a un gran públic, sinó que generalment es queden com a experiments a la xarxa. De totes maneres, també s'haurien de tenir en compte algunes experiències que han utilitzat internet per a la creació d'obres d'art i que han arribat a un gran públic. Mostra d'això son algunes representacions de la Fura dels Baus, que mitjançant l'enviament d'alguens accions dels usuaris, directament des de la xarxa, creen formes artístiques que es mostren en directe en una gran pantalla que hi ha a l'escenari.
Caldrà veure doncs l'evolució d'aquesta forma artística, i la utilitat que se li dona. I per què no esperar l'aparició el mòbil.art?
Doncs be, finalment aquest serà el meu projecte final. He anat fent evolucionar l'esboç que havia fet anteriorment i he arribat aquí. M'he tenyit la pell de verd, aprofitant la textura d'una pell de granota que tenia, el cabell és un canyissar, i m'he possat un jersey fet amb branques de tamariu. Totes les imatges que he utilitzat per a la creació de les textures son de creació pròpia, i totes tenen una relació, la ribera. Per últim, em vaig voler integrar en l'entorn, i per això em vaig possar un fons verd, que a més està situat prop d'una riera.
