ART DIGITAL I NOUS MITJANS

Projecte Individual Final

2007-01-27T19:21:00.000+01:00

Doncs be, finalment aquest serà el meu projecte final. He anat fent evolucionar l'esboç que havia fet anteriorment i he arribat aquí. M'he tenyit la pell de verd, aprofitant la textura d'una pell de granota que tenia, el cabell és un canyissar, i m'he possat un jersey fet amb branques de tamariu. Totes les imatges que he utilitzat per a la creació de les textures son de creació pròpia, i totes tenen una relació, la ribera. Per últim, em vaig voler integrar en l'entorn, i per això em vaig possar un fons verd, que a més està situat prop d'una riera.

Hackers i Crackers, Fer el mal per el be

2007-01-26T19:08:00.000+01:00

Les noves tecnologies porten associats noves professions, o nous experts. Un cas d'això son el hackers. Els Hackers son persones amb coneixements molt avançats d'informàtica. Son persones que generalment volen arribar més enllà del que la informàtica ens aporta a nivell d'usuari. Per aquest motiu se'ls acostuma a relacionar amb el sistema operatiu Linux, i amb els software lliure, ja que son plataformes que permeten una exploració màxima de noves possibilitats, a diferència dels sistemes basats en Windows o Machintosh, que estan totalment tancats.

El nom de Hacker però, ha estat mal vist popularment, ja que se l'associa amb una altre tipus d'expert, el Cracker. Així com el Hacker, té com a principal ojbectiu ajudar a fer evolucionar la tecnología, el Cracker té uns altres objectius més maleficiosos. No es pot dir que el Cracker pretengui carregar-se la tecnología, sinó que simplement, vol anar més enllà amb uns fins maleficiosos. Està clar però, que per ser un bon Cracker, abans s'ha de ser un bon Hacker, ja que no es pot "trencar" una tecnología basada en la informàtica, sense coneixer-la. Una mostra d'això és que eb algunes ocasions, quan un Cracker ha aconseguit entrar en un banc o entitat important, s'ha acabat convertint en el desenvolupador del sistema de seguretat de l'entitat.

Crec qeu és interessant intentar anar més enllà de les fronteres que se'ns imposa, sempre i quant això no comporti el mal per unes altres persones. No crec que el Cracker hagui de ser sempre dolent. Malgrat que un Cracker pugui entrar en un banc a través de la xarxa i extreure'n dades importants, o que per exemple es vulgui aconseguir "creckejar" les claus WEP del Wi-Fi. Tot això ajuda a desenvolupar la informàtica i les tecnologies, ja que obliguen a fer-ne de més segures. Per altra banda, sense els Crackers, que aconsegueixen desbloquejar programes de pagament per tal que els poguem utilitzar sense pagar, estic completament segur que la informàtica no hagués pogut avançar com ho ha fet, ja que la majoria de programes tenen un preu prohibitiu per a la majoria de la població.

Recomano que visiteu astalavista.com, un portal molt important que tracta la seguretat informàtica al mateix temps que ens diu com volnerar-la.

Canvi de lloc instantàni?

2007-01-26T17:31:00.000+01:00

Segurament que tots hem pensat alguna vegada en poder-nos transportar a un altre lloc, llunyà, però sense tenir que agafar el cotxe, ni el tren, ni l'avió. Doncs això és el que preten la tele-presència. Aquesta tecnologia preten apropar dues persones que estan lluny geogràficament, i fer que tinguin la sensació de trobar-se allà mateix. No vol ser una experiència virtual, sinó que es vol apropar al màxim a la realitat. Aquesta tecnología és realment interessant, un somni per molts, però continuarà sent un somni per la majoria, ja que economicament és practicament inavastable. Com sol passar amb moltes teconologies, es convertirà en una teconologia per a privilegiats.

Podria semblar que hauria de ser un dret, més que un privilegi, però no es pot tenir tot. Haurem d'esperar doncs, a que se'n pugui avaratir el cost. Potser els nostres nets tindran una major part d'experiències sense sortir de casa? Potser l'escola, o la consulta mèdica, es traslladaran a casa mitjançant experiències de teletransport?

Art Robòtic

2007-01-12T17:13:00.000+01:00

L'art robòtic té principalment tres basants. La primera fa referència a la creació de criatures electrònics, la segona a la creació de criatures que combinen l'electrònica amb components orgànics (els cyborgs) i la tercera fa referència a la projecció remota d'un ésser humà (telepresència).

La utilització de la robòtica en les creacions artístiques, és realment interessant, ja que s'explora un camp que desperta curiositat. Fins a quin pot poden arribar a ser automates les màquines? El problema però, és que alguns artístes van més enllà en l'exploració d'aquest sistema, fins al punt que a l'hora de voler explorar la combinació de l'electrònica amb components orgànics, siguin capaços d'annexionar-se components informàtics al seu propi cos. Crec que és interessant explorar, però fins a cert punt ja ronda la bojeria.

Avui ens ha tocat a nosaltres

2007-01-08T21:19:00.000+01:00

El nostre grup, format per Lluis Cruz, Xisco Martorell i jo mateix (en Xisco no hi era present per problemes de transport, però ha col·laborat en la seva preparació), ens ha tocat fer l'exposició sobre una nova forma de videojocs, més artística, però també amb un caràcter més educatiu, que va més enllà de la simple jugabilitat.

Desprès d'haver fet la nostra "investigació" sobre el tema, hem arribat a la conclusió que les idees que hi ha en aquest camp son bones, però tenen macances, i algunes d'importants. És molt maco fer un videojoc sobre el sida, destinat a les poblacions africanes, i també està molt be que aquest joc s'hagui traduit al souahili, perquè aquestes poblacions el puguin entendre. Però aquest joc te un problema molt gran, i és que les poblacions a les que està destinat, amb prou feines tenen un sol ordinador a cada poble.

Per tant, creiem que està molt be que es busquin noves finalitats per als videojocs, però s'ha d'anar molt en compte com es presenta, o en tot cas fer front primer a un problema de base, com és el suministrament d'ordinadors. El videojoc abans esmentat el publica una organització no governamental a la seva pàgina web, i pot arribar a semblar que se'n enfoten d'aquesta gent.

2007-01-04T11:19:00.000+01:00

He decidit canviar el projecte, i no convertir-me en un negre africà. He estat explorant, i he trobat interessant la idea de crear una simbiosi entre home i natura.

En aquet primer esboç he convertit el meu cabell en una muntanya (concretament el Montgrí), i m'he tenyit la pell de gris, per semblar una mica el color de la pedra. Per altra banda m'he fet una jaqueta mijtjançant un prat, i una camisa a partir d'un canyissar. Evidentment és nomès un esboç, però per aquí van els trets.

Més enllà de la realitat

2006-12-23T12:40:00.000+01:00

Entenem per realitat virtual com una forma d'expressió que mitjançant una tecnologia específica, ens permet interactuar amb un mon virtual. Quan entra en una experiència de realitat virtual, pot fer accions tal qual com a la vida real, però en un mon que realment no existeix. Hi poden haver fins hi tot experiències de sexe virtual, sentir el mateix plaer, però no haver estat amb cap persona real. La realitat virtual, per l'artista, és una forma d'explorar nous mons més enllà de la realitat. Això mateix és el que es vol aconseguir amb el 3D. Les animacions en tres dimensions, que es porten a terme sobretot amb els videjocs, son una forma també de crear nous mons virtuals.

Realitat virtual i 3D tenen una mateixa finalitat, portar a l'espectador o usuari a un mon virtual. La diferència però, està en què la primera ho preten fer a partir d'una inmersió màxima de l'usuari, i fer-lo creure que està en un mon real. Al 3D en canvi, tot i que en un principi també busca una semblança al màxim amb la realitat, crec que hauria de tendir a explorar noves possibilitats, i crear nous mons, completament diferents a la realitat. Especialment interessant és l'experiència amb 3D que suposa la nova consola de Nintendo, la Wii, ja que es desmarca completament de la resta de consoles amb un nou concepte, que no pretén simular la realitat, sinó portar al jugador a un alter mon virtual. Tot i que es permet configurar el jugador mitjançant un avatar, que es pot semblar més o menys a tu, aquest no vol en cap cas simular una persona real, ja que ni tan sols les proporcions son les d'un ésser humà.

net.art

2006-12-19T23:27:00.000+01:00

Amb l'aparició d'internet, van sorgir una serie d'artistes que creaven obres fetes exclusivament amb i/o per a internet. Son obres que generalment no et pots descarregar, ni tan sols pots obtenirne una copia. És una forma d'exploració del limits del mitjà.

Aquestes obres segurament no arriben tampoc a un gran públic, sinó que generalment es queden com a experiments a la xarxa. De totes maneres, també s'haurien de tenir en compte algunes experiències que han utilitzat internet per a la creació d'obres d'art i que han arribat a un gran públic. Mostra d'això son algunes representacions de la Fura dels Baus, que mitjançant l'enviament d'alguens accions dels usuaris, directament des de la xarxa, creen formes artístiques que es mostren en directe en una gran pantalla que hi ha a l'escenari.

Caldrà veure doncs l'evolució d'aquesta forma artística, i la utilitat que se li dona. I per què no esperar l'aparició el mòbil.art?

Post-Cinema

2006-12-16T19:05:00.000+01:00

Quan ja fa més de cinquanta anys de l'aparició del cinema, alguns artístes veuen aquest art com quelcom antinqüat, i creen una nova forma d'expressió cinematogràfica que utilitza la tècnica televisiva. Consisteix en gravar les escenes de forma directa, sense modificacions de l'escenari, ni de l'acció, i sense talls si hom s'equivoca. Es tracta de captar l'escència de la realitat. Això és el que es coneix coma post-cinema. Una nova tendència que trenca amb els esquemes del cinema clàssic.

És una idea des del punt de vista artístic, és a dir, com a forma d'expressió de l'autor, però dubto molt que pugui passar més enllà d'això. El post-cinema segurament es quedarà en quelcom superful, que no arribarà més enllà d'alguens sales d'exposicions. Això si no hi ha algú qeu troba una manera més amena d'utilitzar aquesta tècnica. Crec que el que s'hauria de fer és trobar un punt mig, i saber captar l'escència de la realitat, però respectant el vagatge de la tècnica cinematogràfica. Si més no això s'hauria de fer de forma progressiva, per facilitar a l'espectador la comprensió d'una nova forma d'expressió.

Videjockeys

2006-12-16T17:37:00.000+01:00

Relacionar música i imatges, és un fenòmen que generalment es relaciona amb els videoclips, i poques vegades es pensa amb els video-jockeys. Els punxadors de video, son uns artístes que es dediquen a possar imatges al ritme de la música, sense que això impliqui tenir res a veure amb l'autoria del que s'escolta (tot i que també es pot donar el cas).

Els videojockeys es poden considerar artistes, i generalment cada una de les seves sessions és diferent, ja que s'adeqüa, com els discjockeys, al lloc, l'ambient, i la gent a qui va dirigida aquella sessió. La manera de treballar d'aquests artistes però, està en continua evolució, i avui dia està molt lligada a softwares dedicats exclusivament a aquest col·lectiu.

La tècnica principal dels videojockeys està basada en tallar i enganxar. Tal i com es fa en molts camps relacionats amb l'art i amb les noves tecnologies. En aquesta tècnica les imatges utilizades solen ser d'altres autors, i el videojockey es dedica a entrepossar-les a la seva manera.

Trobo molt interessant la labor d'aquests artístes, feina que per altra banda moltes vegades passa desapercebuda. Però val a dir també que en part està infravalorada per culpa d'alguns locals musicals, que projecten imatges a les seves sales, moltes vegades sense cap relació, ni tan sols amb el ritme de la música. És molt trist trobar-te en un local musical, ja sigui de música directe, o de punxa-discos, on a les pantalles tan sols s'hi mostra la senyal de la MTV o un altra cadena musical.

La Guerra de les Galaxies, més enllà del film

2006-12-13T21:11:00.000+01:00

És sorprenent com tot el que envolta un film, pot arribar a ser més important que la pròpia pel·lícula. Doncs això és el que passa amb la saga Star Wars. Aquesta saga ha tingut una campanya de marketing tan important, que l'ha convertit en algo més que un simple film.

Molt merchandising, videojocs (sobretot en els episodis més recents), disfreses... tot plegat ha fet que haguin sortit nombroses comunitats de fans, que han creat un mon paral·lel a la pel·lícula. Son comunitats de freakes que ho donarien tot per la pel·lícula. Aquestes comunitats de fans suposen per una part una gran font d'ingresos per als productors de la pel·lícula, ja que aquests no es perdran cap de les noves estrenes, i a més consumiran tot el merchandising que puguin.

Però per altra banda, aquestes comunitats també suposen una nova forma d'expressió artística, ja que com vaig comentar en algun post anterior, l'art no és més que una forma d'expressar la realitat social, i aquestes comunitats, d'una forma artística, expressen que els mitjans es menjen el mon.

Nokia & Infilitrados

2006-11-18T20:30:00.000+01:00

Aquesta setmana, coincidint amb la E-week i l'estrena de la pel·lícual Infiltrados de Martin Scorsese, s'ha fet l'exposició que relacionava aquesta pel·lícula amb la conferència de Juha Kaario, representant de Nokia.

La conferència de Juha Kaario va resultar ser un tant comercial, i no és d'estranyar si tenim en compte que venia com a representant d'una empresa. Malgrat això però, la conferència va tenir alguns punts interessants, i Kaario va parlar, per exemple, del component sociabilitzador del telèfon móbil.

Aquest component sociabilitzador del telèfon mòbil és un dels trets que Scorsese tracta a la pel·lícula Infiltrados, on els protagonistes utilitzen el telèfon mòbil per amagar la seva identitat. Darrera el móbil tots, bons i dolents, son iguals, i és aqui on es pot relacionar amb el component sociabilitzador que parlava Juha Kaario.

Segurament és cert que el mòbil té un component sociabilitzador, com diu Juha Kaario, i com representant d'una empresa que fabrica aparells de telefonia móbil no és estrany que vulgui trobar-hi uns valors positius. Però per altra banda també s'ha de tenir en compte la visió que en dona Scorsese, i que la tecnologia dels mòbil, com totes, s'ha d'agafar amb cautela. Jo personalment, tinc por a vegades a l'hora d'escriure un SMS, ja que és molt difícil de poder expressar el que vols amb tant poc espai.

Tetsuo

2006-11-18T19:37:00.000+01:00

La relació entre les màquines i les persones, és el fil conductor d'aquest film japonès. Una visió catastrófica d'un futur on les màquines s'han infiltrar a la vida de les persones, com si d'un virus es tractés. La visió de la pel·lícula és la d'un mon completament diferent, on fins hi tot les relacions sexuals tenen unes altres connotacions, les dones penetren als homes, i el caos produeix excitació.

Una visió interessant, però potser massa pesimista del que pot ser el futur si continua la relació que s'està creant entre els homes i la dependència de les màquines. A mi realment em fa por també aquesta relació que s'està creant entre els homes i les màquines, però soc una mica més pessimista, i crec, o espero, que els humans serem prou inteligents per moderar aquesta relació entre homes i màquines. Igual com sembla, que ens comencem a adonar de la importància del canvi climàtic.

Visita Natalia Rojas

2006-11-11T10:09:00.000+01:00

Natalia Rojas ens va delaitar amb una mostra del que es pot arribar a fer amb els nous mitjans. Des de l'empresa de la que forma part, Cuatic, Rojas i el seu equip desenvolupen nous dissenys interactius, que pretenen una màxima actuació de l'usuari i/o espectador amb les seves obres o dissenys.

Les obres que desenvolupa Rojas, es poden dividir en dos tipus diferents. El primer és el purament virtual, és a dir, que tot passa a la pantalla. L'altre, potser el més interessant, proposa una simbiosi entre el mon real i el virtual, i mitjançant objectes o màquines físiques, els usuaris o espectadors interactuen amb un mon virtual.

He trobat realment interessant aquest segon tipus, i és també el més complicat, ja que suposa la utilització de sensors que tranformin les accions de l'usuari en accions virtuals.

En aquest video, es pot veure una mostra d'una de les aplicacions interactives de l'empresa de Natalia Rojas, Cuatic, en la que les accions dels espectadors en un espai físic, continuen en un espai virtual.

Ars Electrónica

2006-11-04T15:43:00.000+01:00

Com cada any el centre Ars Electronica de la ciutat alemana de Linz, va acollir el seu festival d'art electronic. Un dels més importants del sector. Que aquest any porta per títol Simplicity, the art of complexity.

En aquest festival s'hi poden veure propostes molt interessants i sorprentents, que mostern una simbiosi entre quotidianitat, art i noves tecnologies. Però alhora també planteja certs dubtes, ja que la societat està avançant molt lligada a la teconologia, i si fins fa pocs anys la gent podia viure feliç sense un telèfon móbil, o podia navegar sense internet, avui dia es fa dificil viure sens aquestes noves teconoligies, i sembla que la cosa va a mes.

En aquest sentit, i si no si posa remei, poden passar dues coses: o bé que les màquines puguin amb nosaltres, i la nostre dependència a elles arribi a un punt inpensable, o bé que tot faci un pet.

Esboç d'auto-conversió

2006-10-25T22:30:00.000+02:00

Doncs be, aquest és el primer esboç del meu autoretrat. Com es pot veure em vull convertir en un negre africà. De moment he començat a fer proves amb el canvi de color, i com es pot veure, tinc previst de possar-me un os al cap, a l'estic del negres dels còmics, però de moment és un os cutre. Per acabar d'arrodonir el fotomuntatge faltarà aixemplar-me le nas i rissar el cabell.

Históries Animades

2006-10-20T21:07:00.000+02:00

L'art és un reflex del moment en el que es porta a terme, i l'exposició "Històries Animades", que es porta terme aquests dies al Caixa Forum, n'és una mostra. El joves d'avui, gairebé neixen (o hem nascut) davant d'una pantalla, i les animacions, així com els videojocs, formen part escencial de l'oci de les noves generacions. En aquest cas, una trentena d'artistes mostren una serie d'instalacions i projeccions que reflexen la societat, la cultura i la política, generalment de forma metafòrica.

Un proposta interessant. Tot i que potser mancada d'interactivitat. El visitant de l'exposició, és en principi un simple espectador, que es para en cada instal·lació i simplement observa la proposta de l'artista. Això però, no treu que algunes instal·lacions aconsegueixin una inmersió del visitant a la història que vol explicar. Segurament no totes les històries ho aconsegueixen de la mateixa manera, però justament això ha de ser el repte de l'artista, aconseguir que l'espectador entri a formar part de la mateixa obra, i evitar així que passi com a una simple instal·lació d'un artista bohemi.